FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estrofa clàssica d'origen japonès de trenta-una síl·labes mètriques, repartides en cinc versos segons l'esquema 5-7-5-7-7. Dues tankes de Carles Riba. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Compost heterocíclic consistent en un anell de cinc membres saturat que conté un àtom d'oxigen en la seva estructura i és emprat com a dissolvent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esport en què prenen part dos equips de cinc jugadors que cerquen d'introduir amb les mans una pilota dins la cistella defensada per l'equip contrari. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Districte jurisdiccional dels cinc en què fou dividida Eivissa fora murs de la vila. Cap de bestiar cavallí o porquí que té entre tres i quatre anys. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Liana de la família de les passifloràcies, amb circells axil·lars, de fulles palmatipartides, de color verd mat o glauc, flors vistoses, amb cinc pètals blancs o rosats, una corona de nombrosos filaments tenyits de púrpura, cinc estams i tres branques estigmàtiques amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Composició mètrica espanyola que consta de quatre o set versos de set i cinc síl·labes. Cançó i dansa popular castellana i manxega, de compàs ternari i moviments ràpids. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sèrie de cinc cartes seguides del mateix coll. En mús., interval que abraça cinc graus consecutius de l'escala i està format per tres tons i un semitò. Tret a la sort d'entre cinc. Home que, per sorteig, havia d'ésser soldat. Casteller del cinquè pis d'un [...]
